
per Arthur Koestler · Vintage Classics · tapa blanda · ISBN 9780099490678

IVA inclòs
Última unitat!3 persones el tenen al carret
Mètodes de pagament disponibles
Més de 2 milions de productes venuts
I més de 800.000 títols en estoc
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«Arrow in the Blue» és el primer volum de l'autobiografia d'Arthur Koestler, publicat per Vintage Classics en tapa tova (416 pàgines, en anglès).
Aquest volum recorre els primers vint-i-sis anys d'Arthur Koestler fins a la seva entrada al Partit Comunista el 1931: fraternitat de duel a Viena, treball en una granja a Galilea, periodisme al Caire, París i Berlín i participació en l'expedició del Graf Zeppelin al Pol Nord. Arthur Koestler ho va escriure amb franquesa i vitalitat.
Primer volum de l'autobiografia d'Arthur Koestler; la continuació és «The Invisible Writing». L'obra es va publicar originalment el 1952.
Orientat a lectors de biografies i memòries, interessats en la política i la història europea del segle XX.

Arthur Koestler va ser un escriptor, filosof i periodista hongarès nacionalitzat britànic. Nascut a Hongria, va créixer i es va educar a Àustria. El 1931 es va unir al Partit Comunista d'Alemanya fins que, desil·lusionat per l'estalinisme, va renunciar-hi el 1938. El 1940 es va publicar la novel·la Darkness at Noon, traducció a l'anglès de l'original alemany titulat Sonnenfinsternis —en francès (1945) es va titular Le zéro et l'infini —, una obra antitotalitària que li va atorgar fama internacional. Durant els següents quaranta-tres anys, des de la seva residència a Gran Bretanya, Koestler es va comprometre amb moltes causes polítiques, i va escriure novel·les, memòries, biografies i nombrosos assajos. El 1968 va ser guardonat amb el Sonning Prize «per [la seva] excel·lent contribució a la cultura europea», i el 1972 va ser nomenat comandant del Molt Excel·lent orde de l'Imperi britànic. El 1976 se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson i el 1979 una leucèmia terminal. Ell i la seva esposa es van suïcidar a casa seva, a Londres, el 1983.