per Celso Emilio Ferreiro · Júcar. · tapa blanda · ISBN 9788433400741
IVA inclòs
Última unitat!3 persones el tenen al carret
Mètodes de pagament disponibles
Més de 2 milions de productes venuts
I més de 800.000 títols en estoc
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«Curros Enríquez» és l'antologia poètica i estudi biogràfic de Celso Emilio Ferreiro sobre Manuel Curros Enríquez, publicada per Ediciones Júcar en tapa tova (219 pàgines, en castellà).
El llibre analitza la vida i la poesia de Manuel Curros Enríquez, considerat el gran poeta civil de Galícia i figura essencial del renaixement cultural gallec juntament amb Rosalía de Castro i Pondal. Ferreiro examina com l'obra de Curros, arrelada en el paisatge i la realitat del seu país, usa la poesia com a confrontació crítica i anticipa posteriors corrents de rebel·lia lírica. Inclou també una selecció dels seus poemes en gallec i castellà.
Forma part de la col·lecció «Los Poetas», volum 8, d'Ediciones Júcar.
Recomanat per a lectors interessats en la poesia gallega, la literatura espanyola del segle XIX i la figura de Curros Enríquez com a precursor del renaixement cultural de Galícia.
Celso Emilio Ferreiro fou un escriptor gallec. Provenia d'una família benestant pagesa i galleguista. Als 20 anys, el 1932, va organitzar amb Xosé Velo Mosquera, entre d'altres, les Mocedades Galeguistas de Celanova i va participar en la constitució de la Federación de Mocedades Galeguistas l'any 1934. Poc després va ser processat per un article publicat a la revista que ell mateix dirigia: Guieiro. Mobilitzat a la Guerra Civil espanyola,va lluitar pel bàndol franquista. Posteriorment, va estudiar Dret i va col·laborar en diversos periòdics i revistes. La publicació del poemari Longa noite de pedra (1962) el va consolidar com l'hereu del llegat de Manuel Curros Enríquez. Un any després de la publicació de Longa noite de pedra va fundar, amb l'escriptor Xosé Luis Méndez Ferrín i d'altres intel·lectuals galleguistes la Unión do Povo Galego. El 1966 va emigrar a Veneçuela, on va col·laborar amb la Hermandade Gallega, va fundar el Patronato da Cultura Galega, i va treballar en el gabinet del president Rafael Caldera.
