per Maximo Gorki · Orbis · tapa blanda · ISBN 9788475300719
IVA inclòs
Última unitat!4 persones el tenen al carret
Mètodes de pagament disponibles
Més de 2 milions de productes venuts
I més de 800.000 títols en estoc
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«La madre» és la novel·la social de Maksim Gorki, publicada per Orbis en tapa tova (357 pàgines, en castellà).
Ambientada a la Rússia tsarista, narra com una mare acaba implicant-se en la causa revolucionària del seu fill i els seus companys. La història retrata la misèria dels obrers, la injustícia social i el paper de les idees marxistes en la lluita per una vida millor.
Edició de 1982. Pertany a la col·lecció Història Universal de la Literatura, núm. 26. Traducció del rus d'A. Erráiz i J. Ventol.
Obra per a lectors interessats en la literatura russa, els clàssics i les novel·les de rerefons històric i social.
Maksim Gorki, de vegades escrit en català com a Màxim Gorki, és el pseudònim d'Aleksei Maksímovitx Péixkov que fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític. Va ser nominat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura. Les obres més famoses de Gorki són Els baixos fons (1902), Vint-i-sis homes i una nena, El cant del petrell, La meva infantesa, La mare, Els estiuejants i Els fills del sol. El mateix Gorki va jutjar algunes d'aquestes obres com a fracassos, i La mare ha estat sovint criticada. Tanmateix, hi ha hagut judicis més càlids d'algunes obres postrevolucionàries menys conegudes com les novel·les El negoci d'Artamónov (1925) i La vida de Klim Samguín (1925–1936); aquesta última es considera l'obra mestra de Gorki i de vegades ha estat vista per la crítica com una obra modernista. A diferència dels seus escrits pre-revolucionaris, els últims treballs de Gorki es diferencien amb un retrat ambivalent de la revolució russa i «un interès poc modern per la psicologia humana”, segons l'escriptor Dmitri Mirski). Va tenir associacions amb altres escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov, tots dos esmentats per Gorki a les seves memòries.
