per Hal Foster · libro de bolsillo · ISBN 9788467440638
IVA inclòs
Última unitat!3 persones el tenen al carret
Mètodes de pagament disponibles
Més de 2 milions de productes venuts
I més de 800.000 títols en estoc
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«Tarzán 2» és el còmic d'aventures de Hal Foster, publicat per Planeta DeAgostini en llibre de butxaca (en castellà).
En aquest volum, Tarzán explora la jungla amb Von Harben i es troba amb un grup de l'antiga civilització egípcia que encara hi viu. Disfressat com el déu Toth, ajuda una princesa egípcia a recuperar el tron i treu de més d'un compromís al seu company.
Segon volum de la col·lecció Biblioteca Grandes del Cómic: Tarzán. Recopila tires de premsa de 1932-1933 i inclou una introducció sobre la vida de Hal Foster.
Per a lectors de còmic clàssic d'aventures i admiradors de Hal Foster, creador d'El Príncipe Valiente.
Hal Foster, nom amb que signava i pel que era més conegut Harold Rudolph Foster, és un dels grans mites de la història dels còmics. Compta amb la seva trajectòria amb el fet, d'haver dibuixat dos dels més destacats personatges de la història del còmic: "Tarzan" i "El Príncep Valent." A començaments de 1929, Foster il·lustra una adaptació per a la presa de "Tarzan dels micos", d'Edgar Rice Burroughs. El mateix Burroughs l'elegiria, dos anys més tard, per portar al còmic el seu personatge. Però Foster mai es va sentir realment identificat amb Tarzan. tanmateix, la seva feina havia atret la mirada de William Randolph Hearst, que li va oferir crear una sèrie especialment per ell, però Foster volia realitzar la seva pròpia. Inicia a treballar en ella mentre encara dibuixava Tarzan. El resultat fou "Derek, Son of Thane", Rebatejat per "John Connolly", president de "King Features Syndicate", com "El Príncep Valent", Foster dibuixaria "El Príncep Valent" fins al 16 de maig de 1971 en què ho va deixar, pràcticament, en mans de John Cullen Murphy. De totes maneres, Foster encara es reservava la redacció i el control de la sèrie. La seva veritable jubilació ocorre en la pàgina del 10 de febrer de 1980. Va morir dos anys més tard, el 25 de juliol de 1982.
